Cal sortir des del Coll d’Estenalles i anar fins el coll d’Eres. A continuació cal seguir durant uns 650 metres el camí de la Carena del Pagès. A la dreta, en la vessant oest, hi ha el gran roure. Una fita d’informacio en fa un apunt. Prop del gran arbre baixa d’est a oest un serrat que rep el nom també de carena del Roure del Palau.
Roure del Palau o Roure d’en Palau?
Quin és el nom històric real del gran roure martinenc (Quercus pubescens) que es troba al costat del camí que recorre la carena del Pagès, entre el Montcau i la Mola?
Actualment el nom emprat és el de Roure del Palau. Aquesta toponimia es basaria en les magnituts majestuoses de l’arbre, dignes d’un palau: 30 metres d’alçada i 1,5 metres de perímetre. Aquesta versió és la que recullen els fulletons de la Diputació de Barcelona, gestora del parc natural. No obstant, si la justificació del nom fos aquesta hauriem de parlar de “Roure Palau”.
L’altra toponimia alternativa, tot i que el seu poc us actual, també té una llarga tradició. En Miquel Ballbé, historiador del massis i antic alcalde de Matadepera, es referia en els seus llibres a l’arbre com a “Roure d’en Palau”.
En aquest cas, radera el nom hi ha una història més adient a l’activitat que es vivia als boscos fa unes dècades. Com altres arbres monumentals del massis, el roure de la carena del Pagès hauria pogut crèixer tant, sense ser talat per a fer carbó o per altres usos, gràcies a la protecció d’en Palau, el cap de la colla de carboners que traginava per aquesta zona. En Palau probablement era un dels molts carboners de la Cerdanya que al llarg del segle XIX i principis del XX venien a treballar al massis durant uns mesos cada l’any.