La riuada del setembre de 1962 al Vallès Occidental va deixar un balanç de gairebé 1.000 persones mortes o desaparegudes. Va ser el pitjor desastre natural del segle XX a Catalunya i va significar un drama humà i econòmic que va afectar a les poblacions de Terrassa, Sabadell i, sobretot, Rubí. Van caure 95 litres en 45 minuts i la riera de Rubí va transportar més aigua que l’Ebre.
Les més de 40 rieres del Vallès es van col·lapsar en només una hora
Les més de 40 rieres del Vallès es van col·lapsar en només una hora. L’important moviment migratori dels anys 60 havia fet augmentar dràsticament les ciutats del cinturó de Barcelona com ara Terrassa, Sabadell i Rubí. Això va suposar la construcció de milers d’habitatges en llocs inusuals i potencialment perillosos com són rieres i llits de rius, en principi, secs.
Enmig d’aquell caos, els trens dels Ferrocarrils de Catalunya van tenir un paper fonamental en el salvament de moltes persones. En els trams situats al bell mig del Vallès, les vies van quedar totalment inutilitzades, amb ponts caiguts, trens fets ferralla i rails desfets. Un d’aquells trens, el que havia d’arribar a les deu de la nit a Terrassa, va suposar el salvament per a molts viatgers que no donaven crèdit a allò que veien al seu voltant.
Francisco Duce, el maquinista que conduïa aquest tren
Francisco Duce, el maquinista que conduïa aquest tren, va tenir un paper clau per als viatgers. En veure que la forta pluja era molt perillosa per a la circulació, va decidir aturar el tren en una esplanada situada abans d’arribar a Terrassa. L’aigua arribava a les portes del tren i obrir-les hauria suposat la inundació dels vagons. Duce, adduint que la seguretat de tots els viatgers era el més important va decidir no obrir les portes ni davant de les exigències d’alguns viatgers que creien que podrien sortir nedant. Finalment, els passatgers que anaven en el tren van sortir sans i estalvis passades les dotze de la nit.
